En cours de chargement...
"Es pas un sentiment de vertigi que me pren, mai puslèu d'inexisténcia fonsa. De me sentir agachat, e ren mai que resultanta negativa d'aquel agach, me perde a ma quita consciéncia. Siciu pas mai que bronzinament a s 'enanar, que velha silenciosa. Coma la flamba de la candela, quand s'es amorsada e que demôra dins 1'espaci de sa clartat passada la memôria pichôta de son estre tan tèune. Ma consciéncia benlèu.
Sa manifestacion darriera abans que s 'enfonze, immateriala, dins lo flume badier dau temps. Es benlèu aquô que cerque, fin finala, dins mei contemplacions atrabalhidas clefs espacis celestiaus. L'oblit de çô que siàu, la reduccion de ma paura consciéncia d 'estre a la d'un ponch que se 'n vai, d 'una lusor que moris pauc a cha pauc e que serà lèu pas que lo signe d'una vida per sempre frnida. Lo cèu, alara, serià mon ataüt, mon potz de nonren, mon linçôu d'existéncia..."